Penkin' Days

Avui he començat a fer comptes i m'he estressat.
Porto gairebé un any seguit currant com un champion.
Estic cansat, fet merda i treballo més hores que no dormo.

Però, ans no ho sembli, guanyo molt.
Guanyo dignitat.
Guanyo independència.
Guanyo vida.

No és que el treballi dignifiqui,
però era una fita que m'havia proposat.
Sempre m'havien fotut fora
dels llocs per la meva impuntualitat
i absentismes varis.
Sovint per fer festes que no tocaven.

[i algú dirà, però tu a part de treballar,
k més fas? ]

pànxing al sofa amb un bon llibre. Caminar de nit per la ciutat. Fer caipirinhas i parlar amb els amics fins tard. Petonejar. Escriure un bloc. Fer billars. I futbolins. I soparets a japonesos. I, si quedava poc clar, fumar puros jamaicans. ;)

[daki 1 mes vakances!]

Fatalitat....

Fa uns mesos vaig escriure això. Ho vaig penjar a relatsencatala.com
Espero que us agradi

• FATALITAT
  
• Fou un dia de maig,
• A volts de mitjanit,
• L’aigua queia a raig,
• El terra ben aigualit.
• 
  
• El ciclomotor lliscava
• D’aquella manera fatal,
• El conductor badava:
• Va xocar contra el fanal.
• 
  
• Crec! Croc! Salt enrere!
• I la vida s’aturava en sec.
• Res no va poder moure,
• Feia l’anima al cel aplec.
• 
  
• I d’ells, que l’esperaven,
• Crits i plors, àlgid dolor.
• Pèrdua sentida, encongiren
• L’anima -i també el cor-.
• 
  
• No fou casualitat, estava
• Tot previst per la fatalitat
• Temerària d’aquesta era
• Carregada de modernitat
• 
  
• I qui li diu que no, a ella?
• És el futur, el cicle vital!
• Com negar l’atractiu
• Del futurisme babau?

Fa fred, allà fora!

Bon mig-dissabte,
torno de matinada amb el cul gelat i amb els llavis tallats.
Precisso d'atenció,
llit calent i porro marijuana entre las mans roent,
ja podría ser al llit,
però estic aquí (ouuo) escrivint fent el ronso,

quin malbaratament de temps,
dormir!

"Guinardó's Boulevard Cool Song"

Au Revoir!

Divendres...

I si, som divendres, i en el meu univers personal és dilluns Kàsumdena! Sempre he dit que vaig a la contra dels altres, i aquest és l'exemple perfecte.

Si la sort m'acompanya,
et tindré un xic més a prop meu...
si els llençols són benevols
somiaré amb tu i els teus rinxols
i pensaré que ha estat real...


Bon divendres! :P

working grass-shopper

Habitual

El cafè amb llet, a la taula es refreda. Dos quarts d’onze. Miro el diari amb passivitat, pròpia dels diumenges inerts, on només s’escolten els sorolls de dins de les orelles. No tinc esma per posar música. Avui sóc ensopit. Vés, i ara! Doncs si. Les galetes es mullen, s’inunden i finalment s’enfonsen al cafè, sense oposar cap resistència, com jo disposo per aquest diumenge. La hora va aribant, em dutxo i em refresco, em canvio i miro que tot estigui net i recollit. Agafo les claus, marxo i tanco el pany amb dos voltes.

Habitual dels transports públics, una t-mes m’acompanya allà on vaig. Diagonal, enllaç amb línia 3 i ferrocarrils de la generalitat. Ara han posat uns combois nous. S’escolta el silenci. La gent va callada, suposo que no s’acostuma a aquell viatge planer sense estridències. Camino pel carrer, no hi ha gaire gent. Arribo i saludo. Bon dia! Em miren com si la meva edat expliqués el bon humor. Baixo, em canvio i surto a la barra de la cerveseria.

Burgesos i fills de papa esmorzant embotits ibèrics i amb els jerseis a les espatlles. Em demanen un tracte especial, com aquells nens especials que requereixen una atenció especial. Molt especials, ells. Serveixo vins que mai de la vida he provat i retiro plats tacats de caviar i arengades. Dic senyor, i si senyor. Li ha agradat senyor? Vol testar alguna especialitat més? Pagarà en metàl·lic o amb targeta? Em miren amb superioritat, i penso; els diners que tu tens a mi no em fan feliç, hi ha coses més importants a la vida. Val, després ho repenso i no estaria malament, però jo alemnys no veig a $ i € per tot arreu, petites màquines servint al capitalisme és el que són.

Dino, i marxo a casa. Habitual del diari de pagament, em llegeixo al metro les mil històries i opinions, i en arribar segueixo, amb una cigarreta i un bon got d’aigua amb gas fresca amb una làmines de llimona i gel. Sembla que d’aquí poc he de tornar a fer de noi servicial i atent. Treball. Diuen que dignifica, però habitualment cansa i posa de mala folla. Miro per al finestral i tot és tan naïf que sento basques i he de mirar cap a un altre lloc. “Jordi!”, sento cridar. Ja estem. No els he de dir jo senyor TalPasqual? I aquesta mala educació, on l’han apresa, als col·legis alemanys? Habitual d’escola publica, se guardar les formes millor que molts que hi venen. És habitual que passi, oi?

La verdadera historia de Grass Shopper

Si, la noche fue tranquila cuando pisé esta ciudad por primera vez. Llegué al punto de las 3 y no conocía a nadie. Encontré un hombre barbudo, de edad avanzada, que me vendió algo de hierba y me fui a fumarla a mi catre. Aún me dolía la espalda por el asiento del tren. Hacía tiempo que no fumaba algo tan bueno, me alegré y le llamé.

- si?
- hola, Eugenio... tienes discos vírgenes?
- de un giga o para grabar todas las temporadas de los soprano?
- no, algo más... necesito grabar toda la saga rocky ^^'

En unas horas ya lo tenía... me puse tan ciego y estaba tan buena, que pensé que era momento de ascender en la escala evolutiva, llegar a ser el vendedor. No veas que movidote, eh! Era fumarse uno delante en un banco del parque, y tener una cola de chavales pidiéndome. No quise caer en esa tentación, son muy jóvenes y aún están estudiando, aún me echarían la culpa de sus malos modales, sus tunnings y sus mierdas generadas por la incompetencia de profesores y padres. me fui al barrio de moda, dónde los lofts y las paridas neo-mod-aberrantes, con sus decorados tan kistch y sus bares de ambientes liberales y sórdidos. Me senté en la plaza que tenían los modernos como punto de reunión. Me fume uno bien cargado de hierba, esa onda expansiva de olor se desató y aquellos cools men & womenolieron y me persiguieron hasta echarme de la plaza, no querían yonquis con ellos, ellos solo se metían cristal, opio, emedé y fumaban crack en sus salas de ensayo y grabación antes de cometer incesto con el mal gusto. Pero no querían yonquis.

Ahora vivo en un barrio obrero de la ciudad, me cruzo con pintadas que dicen "ojo rojo que te cojo" (que alarde de originalidad, que poderío, que vergüenza, que hijos de puta) y voy por el lado más fumado de la vida. Trabajo lo menos posible, gracias a mi clase benestante (me sostengo bien sin comer mucho) y me busco la vida en la botánica para fumar calidad. Claro que siempre hay excepciones, la cosecha nunca es suficiente :( y se ha de salir de compras, toda una experiencia. Pero Eugenio nunca me defrauda.
Así que este soy, the grass shopper. que así en ingles da más glamour y queda más xic. A otros ratos, cuando la fumada me lo permite, soy escritor amateur de chuminadas sin sentido que iré posteando por aquí para vuestro entretenimiento, disfrute y descojone o indiferencia; y para mi divertimiento personal. Y alguna que otra tontería interactiva que me pasen, pues también.


i'm the grass shoper

"i'm newest in the city

you know any dealer?"