dilluns, 30 d’abril de 2007

Cançó explícita

i apaga la llum
i tanca els teus ulls
i escolta el silenci
de l’habitació
i no tingues por
no et pense fer mal
només vull recórrer
la pell del teu cos
però no alces la veu
no faces soroll
no tinc altra forma
de dir-te el que sent

i et bese en el coll
molt a poc a poc
et toque els cabells
amb la punta dels dits
i et sent respirar
molt ràpidament
serà que et mossegue
amb tendresa els mugrons
i comence a baixar
a baixar i a baixar
i observe com s’obri
el teu sexe latent
ja estic dins de tu
habite el teu cos
i et bese en la boca
fanàticament


Pau Alabajos - Explicita

dissabte, 28 d’abril de 2007

diccionari particular. frases fetes (1)

'hem de parlar' :té unes connotacions que ja saps quina conversa i de quin tipus serà, agra i revúlsiva, amb tots els ets i els uts i els ots, que surt tot i els draps bruts s'han quedat sense rentar, farem una prova de detergent i ja veuras que els meus quedaran molt més nets si poses suavitzant; portes que es tanquen d'una revolada amb mala bava...
1/ Hem de parlar és dir que ja no l'estimes i que t'ho fas amb la noia que vas coneixer a una festa que es diu Bea i viu a Castelldefells (platja), i la Núria que, quan el Joan l'hi diu, ella, l'esbronca amb un fil de veu li diu fill de puta i que el matarà, però de veritat.
2/ És dir tot el que per amor i afecte t'has callat i ara diras colpidorament, és dir 'prou, ja n'estic fart!' i deixar-li amb la paraula a la boca.
3/ Hem de parlar, però vés, quines coses té la vida, que no es parlaren més des d'aquell dia; viuen a tocar del mateix bar, compren el diari al mateix quiosc, les seves dones no ho comprenen, car heu de comprendre'ls, l'Eduald hores abans havia penetrat amb dolor plaent al Xavi, s'havien enamorat en secret. Van haver de parlar.
4/ 'Hem de parlar, Ramón', la Gemma diguè un bon dia. I el Ramón que encara busca, roda i gira pel món. Ara és nomàda.

dijous, 26 d’abril de 2007

Moment de canvi núm. 2

Ja tinc les claus!!!!!!! Sóc un xic més a prop (només 3 dies) de la independència! I em sento ple d'energia, valent i amb un munt de coses dins del meu coco. Avui he anat a veure el pis de nou (l'altre dia amb les presses i que encara no sabia del cert si m'agafaven, no vaig fer un volt pels voltants ni sabia on era el metro i l'estanc, la farmàcia o la Modelo) i ja he vist a tots tres companys: L'Helena, la Gemma i el Jordi. Vint i pico d'anys tots. Sóc el més petit (com no). Tinc una habitació moblada, amb llit, matalàs, coixi, llum a tocar del llit, una taula i la seva cadira corresponent, un armari que està molt bé, vejam, el que seria una habitació sense gaires artil·lugis. Tenim tele, unes 12polzades més o menys, però bé, per veure la tele ja m'està bé. I poques coses més. Ara estic fent recompte del que necessito (o penso que necessito). De moment ja m'he agafat una setmana de festa al curro per anar situant-me.
En fi, amics, coneguts i els que esteu de pas, estic a un pas de ser autosuficient. Però autosuficient del tot, eh! xDD

Ara vé la mala noticia. Deixaré de tenir internet. Ja veurem com m'ho monto. De moment estaré un xic out, deixaré la droga dura que és l'internet (té collons, la cosa, no deixo de fumar i en canvi deixo la tecnologia). No ho sé, no ho sé com m'afectarà això. Bé, mals menors, que diuen. Ara a assentar el cap i a posar-me les piles, que falta fa. Continuarà....

dimecres, 25 d’abril de 2007

Sol solet vine'm a veure vine'm a veure...



I és que a cinc dies pel maig ja comença a picar el solet als braços... millor anar buscant unes ulleres de sol, que aquest any el sol té pinta de cremar, com podeu obeservar a la última foto! xD Bé, ulleres i una crema protectora ben potenta, +500 o així.

dimarts, 24 d’abril de 2007

El canvi

Marxo. Emigro cap a terres de l'eixample. O no. No ho sé encara. Fent honor a la veritat, n'estic de tot indecís. Semblava que ahir tenia el cap tan ben amoblat, amb els seus sofàs undergrounds, amb uns pensaments rotunds, amb una algaràbia desconcertant. Però avui n'estic indecís. El primer de maig potser estaré un xic més lluny, embarcant-me en una nova odissea, compartint amb gent nova i deixant enrere el nucli atòmic familiar. I tot és tan extrany. Sentia la necessitat de fer coses noves, de deixar-me de històries i mirar per mi. Mirar per mi! Em sembla tan egoïsta ara! I què n'he de fer jo?
Vaig arribar a un acord amb mon pare. Jo deixava de buscar pis i em limitava a esperar resposta de l'únic pis que he vist. I ell em deia que no volia que marxés, que no haviem tingut una paraula més alta que altra, que no hi havia raó. És veritat, no hi ha raó. Només aquest come-come dins meu, si no faig res al respecte se'm menjarà, segur. Li he vist aquelles dents esmolades i malevoles. Ups... avui m'han trucat - ei, encara vols venir a viure amb nosaltres?-. I jo, que desconfio de mi, de la meva por, dels meus encanteris... Ai, com he anat a arribar fins aquí? Fa dos anys vaig marxar i vaig tornar amb la cua entre les cames. I ara, que marxo sense la patada al cul, sense discussions ni males formes, m'aterra! Marxo. O no. Car tan sols espero que aquesta nova etapa de la meva vida m'ompli de veritat. Tinc ganes de fer mil coses, i penso que aquesta casa m'empressona i les cadenes m'angoixen, m'apreten. Tal cop m'equivoqui. Els dubtes se'm mengen i jo només espero que tota decissió presa sigui bona o almenys sigui madura. Tinc 21 anys i un cap que em mossega les idees, s'esvera i pensa que res no és suficient. Que pensa en un demà ple d'interrogants, signes d'exclamació i asteriscos. L'íl·lusió de pensar que no tot està escrit, i si ho està, sempre hi ha un pot de tippex al calaix de la tauleta de nit per esborrar-ho i escriure'l al teu gust.

dimecres, 18 d’abril de 2007

N6, o l'autobús fantasma

Els usuaris del nitbus n6 n'estem farts. N'estem farts de la seva freqüencia infreqüent. N'estem més que tips, n'arribem cansats i no precissament d'anar de festa, i veiem que el bus no passa. I el temps fa tot el contrari, passa i repassa, ens avorrim, ens dona temps a fer-nos un porro, a fumar-nos-el, a llegir a Turgenev, a pensar en com seria d'avorrit el panorama polític sense Acebes, Camps, Telemadrid i d'altres especimens, a comptar quants cotxes blaus passen; fins i tot l 'altre dia vaig aconseguir fer-me uns mots encreuats complerts abans no arribés el bus. I així, nit rera nit. És clar, un es cansa, i arribar a les 3 a casa quan a tres quarts de 2 estaves ja a la parada no entra de cap manera dins del suposat somní barceloní.
I arriba el bus i demanes explicacions; que si s'ha avariat l'anterior nitbus, que si jo no sé res, que si la iaia fuma i el nen es punxa i el canari pren prozac...
Així, nit rera nit.
Ara obren el metro la nit de dissabtes. Per a que la gent sorti de festa i tot just abans de les eleccions (pura coïncidència). Si la xarxa nocturna de bussos sigués competent i estigués a l'alçada, no faria falta. Si no mireu l'exemple parisenc. Els bussos nocturns passen a cada quart. I no parlem ja del metro, se t'escapa un i al cap de poc passa un altre, almenys de dia. Aquí, ja ho veieu, els bussos nocturns triguen el doble de mitjana i al metro et pots arribar a esperar fins quinze minuts.
Senyors de Tugsal i TMB....

Fins quan haurem de patir la seva ineficacia en la gestió d'aquests serveis?

Quants fulls de reclamacions haurem d'omplir?

Quantes hores de la nostra vida ens faran malbaratar?


i ja no parlo de la tàrifa de 2e amb els taxis de dijous a diumenge de matinada, que també.... quins collons que té la vaca!



dissabte, 14 d’abril de 2007

El paio que ronca

Rutllen per casa unes pel·lícules que el meu tiet li va passar a mon pare, dvd pirata oiiiiga! Deluxe pirata, això si;la seva sinopsi sobre la peli en castellà, tot color, amb plastiquete. El que passa és que ja veus que tanta deluxitat acabarà quebrant-se d'un moment a l'altre. I la poses al repro -que és com li dic jo al reproductordedvds, hi ha confiança- . No passa res, mira tu, ja comença! Crispetes i llums baixades...

... de sobte que sento uns gromfits així profunds... GRRGGRRRrfummmmmmmfffFFFiiiiuuusssssssssss, GRRGGRRRrfummmmmmmfffFFFiiiiuuusssssssssss, GRRGGRRRrfummmmmmmfffFFFiiiiuuusssssssssss
(se suposa que són romquits)
i cony, què estas allà tu sol i dius, carai, d'on surt això?
fa por! molta!
(jo sóc poruc de mèna)
mires als costats, t'aixeques a veure les habitacions
RES
t'inquietes, tanquues la tele i de cop... DESAPAREIX!
...
Era el paio que grabava la peli al cine... que s'havia dormit!!!!! (la peli no era gaire bona, s'enten)
Que cabróóóó!
Jo allà tot motivat i grooomf grooomf ... xD En fi, hauré d'anar al cinema, a gastar-me calers i si algú ronca li faig menjar-se les crispetes però totes de cop!

PD. perquè quan plou la gent m'ataca amb els paraigües oberts quan camino per on NO et mulles?
Perquè?

oh redéu done'm forces, done'm reflexes!

dijous, 12 d’abril de 2007

Si senyor

Hi ha cops que em sento així, al curro. Vagi x tots els que sentim el mateix....

Si senyor, Ovidi Montllor

Si senyor.
Que sí senyor.
Sí senyor.
Té la raó senyor.
Sí senyor.
Digui'm senyor.
Ben cert senyor.
Tot un senyor.
Sí senyor.
Vostè és senyor.
Quin senyor!
Mane'm senyor.
Ja ho sap senyor.
A disposar senyor.
Sí senyor.
Re-sí senyor.
Recontra-sí senyor.
No es preocupe el senyor.
Vostè és un senyor.
No em fa mal el senyor.
Endavant senyor!
Visca el senyor.
Vostè és l'amo senyor.
A les ordres, senyor.
Sí senyor.
Està content el senyor?
Puc marxar ja senyor?
Gràcies senyor!
Gràcies senyor!
Gràcies senyor!

Hummmmmmm

M'esta fent el salt el blog... ho he descobert... està fent conspiranoia i no vol mostrar els comentaris al post d'avall. Merda merda i més merda! Segur que és de telemadrid.... arrrrrrrrrrrrgh!

>>puji, i tant! kina colla de cabrons! Ja ho veus fins on arriben els seus tentacles... xDDD

dimecres, 11 d’abril de 2007

Què?

Hola bon dia, senyor. Que li puc oferir? - i el client em mira em diu: ¿qué?
Hola bon dia possi'm una barra de quart, per favor - i la flequera em diu: ¿perdón?
Hola bon dia, a Tusset-Diagonal, si us plau- i el taxista, baixa la cope i em diu: lo cualo?
Hola, bona tarda, un bitllet senzill, si us plau - i el taquiller em diu, què?
...

Madrilenys, no podreu matricular els fills en castellà, però tranquils, podreu viure una vida plena en castellà.

Barcelona és castellana, em sento immigrant al meu propi país. Fugiré a La vall d'en Bas.

dimarts, 10 d’abril de 2007

Xavi

En Xavi és un amic que de fet, no ho és, perquè gairebé no ens coneixem; només un mes i escaig currant junts i va volar. És d'aquests homes que veus un cop cada tres mesos, que parleu a raig i us aneu de copes fins que rebenta la matinada. Sap set idiomes i el cervell l'espurneja i tot ho vol explicar. Si no hagués caigut en el parany de les drogues seria milionari. Ho dic seriosament. Tot i això, fa enveja, una enveja que no te l'acabes quan mires la seva expressió franca i diafana, una pau que sap romandre en ell fins eternitzar-se.
És d'aquests companys pels que sempre tens una ma oberta i uns cinc minuts que mai s'acaben. Per ells brindo. Per ells, que són lliures d'esperit. Per nosaltres, que tan sols la seva presència a prop ens destorba i ens clama a ser tan lliures com ells.

dijous, 5 d’abril de 2007

Ashes (Relats Conjunts)

Traduït i augmentat per l'autor, és a dir, jo.
En castellà, aquí.

I el seu malestar s'escaigué en les fulles que s'amuntegaven al camí.
La nit caigué com un raig al cap damunt dels núvols, i allà es quedaren, plorant-se.

¿Quí es podia imaginar que perdrien la seua innocència de un moment a l'altre?
Ningú, absolutament ningú. Això va ser el que la va fer perdre.

Descobriren que les seues llàgrimes tenien gust a amargor. Que els seus crits eran dolços.
S'hi extasiaren, d'ells. D'ells i de sa perduda innocència.

Àdhuc en les negres nits planyen queixosos a la seva maduresa incompresa.

dimarts, 3 d’abril de 2007

"Una de riñones al Jérez!"

He perdut els ronyons. De fet, he arribat a casa i m'he assegut al sofa, horroritzat he descobert que ja no estaven. I desronyonat com estic, no puc ni valer-me per mi mateix, estic ajagut al sofà amb un coixí a on havien de ser, esperançat de que tornin al seu lloc habitual. No eren feliços amb mi? Ja pot ser que no ho siguin massa, doncs els castigo amb vehemència i sense descans.
El llit m'extranya. Les poques hores que dormim junts jo m'adormo de seguida i no puc apreciar com de còmode estic. Desperto, quan queden tot just quaranta minuts per ser degudament uniformat darrere de la barra tot ullerós però amb l'energia suficient per servir cerveses, dir bon dia i no bona nit (rieu rieu, però m'ha passat més d'un cop...). Com que surto corrent perquè porto l'hora pegada al cul, el patejo i no goso quedar-me cinc minuts més amb ell, la temptació de engegar-ho tot a pastar fang és força elevada... I dormir. Dormir i més dormir. Fins que els tomàquets tinguin gust a tomàquet. Fins que els meus ronyons tornin. S'entaforin al meu cos i tornin a mi, únic propietari en tant segueixi en vida. No ho faré, però.


Car, sense cap explicació, somric. Estic tontu avui, cony! Deu ser aquest cel gris que m'ha ben astorat. Potser Turganev també ajudi.

diumenge, 1 d’abril de 2007

"Miman y entretejen rosas celestiales con la vida terrenal"

Tolstoi, Los Decembristas