dimarts, 29 de maig de 2007

Cafè sol, gràcies...

Cafè sol, curt de cafè i ple d'escumeta. Torrefacte, sens dubte. Aboco el saquet de sucre (aprox. 7/9g). S'escola avid per entre l'escuma fins enfonsar-se a la part més fonda. Xeic, que no faig peu! Per sort el cafè no parla. Ressaca electoral, anaven tots erectes i més d'un s'ha quedat fet un nyap. I és normal. Com el cafè, es desinfla l'escuma i només queden els vestigis (cartells electorals amb nassos de pallassos, plafons de cartró que es retiren ja fins els pròxims comicis...) d'una cantarella que ja preveiem. Descafeinat, sembla aquest cafè. Ens governen, som donetes sense experiència que ens deixem tocar la figa a poc que ens movem, i ens fa goig, quan ens toquen. Ens esverem i sortim al carrer a manifestar-nos. Però avui no direm res. Ens farem l'orni, tot prenen aquest cafè que se'ns ha tornat amarg. Volies recordar aquell cant vell que cantaven els pares quan es feien els estrets i deien que sense compromís no gossessin tocar-los. Corrien Sant Fermins de cada dia, davant dels grissos semblava que el footing tingués quelcom d'alternatiu. >>Votes? Ui no, que desfasat!<< Per desfase anar-se'n de festa i passar de votar. Tant has botat a la disco i ara no pots ni dir-ne la teva. Car tal cop no calia, aquest munt de diners malbaratats. Potser no calia, fer eleccions. La dona de fer feines del treball encara es recorda de quan els alcaldes anaven a dit. On queden els neguits del poble, on queden els drets i fins on han d'arribar els deures? Quina lectura hem de fer d'un 50% d'abstencionisme? Reflexionem-hi. Si no ho hem fet el dissabte, sembla idoni fer-ho ara.

dilluns, 14 de maig de 2007

InFANTA naranja, InFANTA limón

Si! Ja puc morir tranquil. Sense angoixes ni empenediments. Senyors (i senyores), he conegut personalment a la Infanta Cristina. I em direu, però Grass, si tu ets republicà!!! I què? I català! I què? La sang blava que corria per les seves artèries s'ensumava des de tota la sala, res de posats extranys o galanteries de protocol. Era una persona més, ben planera i atenta al que li parlaven. A uns metres prudencials, els escortes bevien clareta i coca cola light.
Escorta A i B, digueu'ls-hi segurates o simplement vassalls; miraven de fit a fit la princeseta pel mirall, segurament esperant que algú sense seny i disbauxat li llencés, posem per cas, una fletxa enverinada, a la nostra altesa. Jo personalment, vaig pensar de dir-li a veure si no era molt demanar que em possés un pis a la Diagonal, vull dir, que problemes per arribar a final de mes com en Rajoy la familia real no en tindran. Però no vaig gossar, per allò de que els primers cops sempre has d'anar amb molt de tanto, que les apariències compten, i de que manera, per aquests nobles borbònics.
En fi, em vaig quedar amb el dubte, potser m'hagués dit:

si, home, i a quina alçada ho vols, el pis? Et va bé un àtic a Diagonal-Passeig
de Gràcia?
Però llavors no tindria gràcia, em sentiria un snob més, em compraria jerseis de marca i deixaria propines de deu euros per un sopar de cent, penso que si tot això passés la meva sintesi s'erradicaria del mapa, el meu concepte, com a home-escriptor-que-no-se'n-surt-gaire-i-que-li-agradaria-ser-bohemia-ans-ja-ho-és-un-xic i el món escletaria i ens aniriem tots a prendre pel cul (o pel sac, aquí cadascú trii l'opció més adient per la seva moral).
El que si se'm va escapar de preguntar-li va ser que li agradava més, la Infanta Naranja o la Infanta Limón... (acudit fàcil, ho sé, tant de bó, calia. I si algú pensa que no calia, està equivocat)

au, que ja m'he cansat, us deixo amb uns amics de constantí que tenen una cançó d'allò més adient pel cas...

JO VULL SER REI, COLLONS!

Jo vull ser rei
ser per collons cap de l´Estat
tenir-ho tot fet
només per ser fill de papà
fer-ho tot bé,
mai ser escollit, mai ser votat
sempre trobar
la moto amb el botó engegat.
Tan avurrit està envoltat
per una colla de llepons suant infal·libilitat
com un cacic o un dictador.
Fotre un polvet
amb la total segurat
de que el ciquet
tindrà el futur asegurat.
Tenir a en Porcel
per poder-me defensar
o fer un discurs
que ben segur que aplaudiran.
Tan avurrit està envoltat
per una colla de llepons suant infal·libilitat
com un cacic o un dictador.
Si és cert que sóm igual davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei.
Reivindicar
el que em va colocar on sóc
sense parlar
res que no sigui l´espanyol.
I viatjar molt
sigui oficial o per plaer
que ya se sap
que a Suïssa s´esquia molt bé.
Tan avurrit està envoltat
per una colla de llepons suant infal·libilitat
com un cacic o un dictador.
Si és cert que sóm igual davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei.

dimarts, 8 de maig de 2007

A cops...

A cops tot sembla tenir sentit. A cops em sento més humà, més despert. A cops no resisteixo sense tu. A cops em sento més fort que mai. A cops, només a cops, desperto la veïna endormiscada tractant de posar bé el llit. A cops no vull saber res més de tu. A cops trec l'entrellat de tot. A cops barrino i barrino fins que del cap em surt fum. A cops, tot fumejant, perdo la consciència. A cops, penso que tot el que faig algú ho ha fet abans. A cops, la vida són cops, cops de puny, cops de lucidesa, cops en va, cops només.

Cops i més cops i encara més cops... i els que queden, que no són pocs. ;)

I vosaltres, a cops, que us passa?

Bona nit des de Workcenter Paradise... 24h obert... això és un crim per algú tan penjat (hehehe) d'internet com jo! Haurien de traure'ls... em deixaré els diners, cony! xD

dijous, 3 de maig de 2007

Moments de canvi (núm. 3) (i ja prou, eh!)

Des del post anterior varies coses han canviades així rotllo definitivament.Bé, de tots es sabut que res és definitiu, però podriem dir que té una consistència així com seriosa. Servidor ja ha trepitjat el nou pis, ha dormit en ell i s'ha aguantat el mono (tant com ha pogut) de fumar. Això no vol dir que hagi deixat l'habit (cada cop que dic habit m'en recordo de l'Ewen (s'escriu així??) McGregor a Transpotting, on diu parlant del seu camell -porta tant de temps amb l'habit que ja li diuen la Mare Superiora -xDDD)...
En fi Serafí, serà que estic de vacances, serà que a la feina sembla que tot va com ha d'anar, m'incrementen el sou (i el que suaré, je supposé!) i el primer dia al pis em sembla maravellós i tot és bonic, joder, sembla que estigui enamorat! S'ha d'agraïr també als companys, són bona gent (o això semblen) xD, que fan germanor i ajuden a integrar-me i a no sentir-me ciutadà de segona... jejejeje...
Tampoc en vull explicar la meva vida fil per randa, això es fa a programes televisius d'ignota moral, amb Jaime Cantizano i tota la troupe, inclosa la maquina de la veritat.

-apart del monu del tabac, el monu d'internet també es complicat de païr... ja en podrien fer parxes nicotinell... xDDD juaz! -

Senyors, senyores, senyorets i senyoretes, hijos de vecinas, en definitiva, mundo llano (aquí és on començo a fer-me cansí)...

SÓC INDEPENDENT! iuuuuuuju!
YA SOY AUTOSUFICIENTE... AL FIN!

enllaç sonor; paralisis permanente, AUTOSUFICIENCIA.

passeu una bona tarda!