dimarts, 26 de juny del 2007

Set sous

Vés, qui ens ho havia de dir,
els set sous són estrafolaris
tan esceptic em mostro
al davant del teu rostre inert
que de set sous en tinc set.

La vida a la gran ciutat
és cara, carai, gran caché,
passeja't per la diagonal
i mostra't amb les sanglasis
ans a les butxaques sortin
TERANYINES

Gran oportunitat, treballar
de vuit a quatre, cinc dies
a la setmana, un sou per gastar:
roba, complements, llibres,
menjar, haixis, que no en faltin

i si em falta aquest haixis
per mostrar-me sense inhibicions
ja saps, una volldamm
una altre, si us plau, que em perdo
de la realitat questionable

n'hi ha que les porten per mostrar-s'hi
jo les porto per amagar-me de tu
i de l'altre, i del de més enllà
no vull mostrar-me a vosaltres
avui tinc por de Barcelona city

I no esperis que et demostri
quins set sous m'esperen, hui
no m'esperen més que suors,
rebregant la roba, el cervell
i les idees... saps que queden?
TERANYINES!

I de moment la meva nòvia
encara no sap que és meva.

3 comentaris:

Puji ha dit...

Ja tens casa i feina. Què esperes a dir-li que és teva?

Déjà vie ha dit...

aixo dic jo, coi! vols treuret les sanglasis i parlar. ;)

existència rudimentària ha dit...

puji, aahhhh ahhhh... en pròxims episodis... ahhhh ahhhhh (suspens, molt de suspens!)

déjà, no les sanglasis no que fa pupa el sol als ulls... xD

continuarà...