dilluns, 18 de juny de 2007

autobus

el conductor sembla cansat, avui
al pujar l'he vist, amb llargs ullerots.
m'ha semblat que em saludaven.
"bon dia!", he mormolat.
quelcom semblant ha dit ell.
el bus disposa de sis rodes.
te quatre al davant i dues darrera.
m'assec als seients reservats.
"jo soc jove pero vell d'esperit"
dic quan em retreuen la meva posicio.
per la finestreta he vist la meva noia.

anava agafada de la ma d'un noi alt.

movia els seus malucs amb lascivitat

"eh, noia, que té ell que jo no tingui?"

li he preguntat, quan passava pel seu costat.

probablement tingui un bon cotxe.

i segurament una bonica casa.

la veritat és que encara no sap que és meva.

"vols sortir a fer una volta amb mi?"

penso preguntar-li quan tingui prou valor.

mentres el bus segueix la ruta de sempre.

i el meu valor, en la seva línia, s'oculta.

algún dia hauré de pitjar el botó vermell.

"parada sol·licitada", anunciará el rètol.

com ara, que s'ha baixat un jove esquiu.

em sembla que era jo, aquest jove.

2 comentaris:

Puji ha dit...

El transport públic està fatal. Millor vés en bicicleta i li llances un petó sostenible a la teva noia, a veure si engega el seu nòvio que et contamina l'atmosfera.

Déjà vie ha dit...

potser li hauries d fer saber q ets allà, a la teva noia.