dimarts, 10 d’abril de 2007

Xavi

En Xavi és un amic que de fet, no ho és, perquè gairebé no ens coneixem; només un mes i escaig currant junts i va volar. És d'aquests homes que veus un cop cada tres mesos, que parleu a raig i us aneu de copes fins que rebenta la matinada. Sap set idiomes i el cervell l'espurneja i tot ho vol explicar. Si no hagués caigut en el parany de les drogues seria milionari. Ho dic seriosament. Tot i això, fa enveja, una enveja que no te l'acabes quan mires la seva expressió franca i diafana, una pau que sap romandre en ell fins eternitzar-se.
És d'aquests companys pels que sempre tens una ma oberta i uns cinc minuts que mai s'acaben. Per ells brindo. Per ells, que són lliures d'esperit. Per nosaltres, que tan sols la seva presència a prop ens destorba i ens clama a ser tan lliures com ells.

3 comentaris:

MaRiNa ha dit...

a vegades no son ni tan lliures ni tan feliços com semblent

Déjà vie ha dit...

estid d'acord amb la marina pro d vegades pensar q ho son, ens tranquilitza.

Alepsi ha dit...

En tot cas, val la pena conservar aquest tipus d'amics, segur que ells també estendrien la mà quan calgués