El último Rey de Escocia

Oh!

Extraordinaria puesta en escena de la novela homónima de Giles Foden. Pero en mi opinión, se queda corta. El film sólo dura 1hora. Intensa, eso si, mezcla ficción y realidad histórica en una cinta que merece ser vista dos veces. Thriller fast-time (esa hora se hace cortisima) y con una fotografía fuera de lo común que te zambulle en la pantalla.
Forest Whitaker interpreta genialmente al ex-dictador ugandés, Idi Amín. Aunque aparece menos tiempo que el protagonista, James McAvoy - Nicholas Garrigan-, dicen qu su personaje roba arte al film. Ni mucho menos. Su mimetismo con el dictador es perfecto. Loco de atar. De Idi Amín se han dicho barbaridades, y probablemente sean ciertas (se dice que se comía niños, aparte de otras siniestras y escabrosas leyendas sobre él) como lo son las mutilaciones y masacres que cometió en el transcurso del regimen.


Un médico escocés, Nicholas Garrigan, se propone explorar mundo harto de la vida que lleva en Escocía y decide viajar a Uganda después de consultar, a dedo, con el globo terraqueo. Al poco tiempo de su llegada se convierte en médico personal de Whitaker [Nota: véase también a Whitaker en 'The Shield', -a catalunya Vic Mackey- donde interpreta a un policía de asuntos internos empeñado en acabar con la mafia mackeyriana] y confidente suyo después de un accidente de coche dónde Nicholas cura a Amín. Al principio, ya se sabe, unas risa, que si joder que grande es Uganda, ya, es lo que tiene África, que es muy grande todo. Muy buen rollo. Pero a los dictadores les gusta más matar, torturar y joderlo todo, y la trama va complicandose cuando Nicholas Garrigan va descubriendo las horribles caras de una represión durísima y sangrante, a la par que la relación con Amín se va estrechando más y más.


Y hasta aquí puedo leer. O mejor dicho, ver. ;)

Pors

de que no s'em tregui mai aquesta cara de nen.
de que la vida sigui insignificant.
d'arribar als quaranta i sentir-me estancat.
de que la mort arribi abans no t'ho esperes.
de que hi hagi quelcom després.
dels moments de massa felicitat.
de les pel·lícules de por.
dels kinkis.
de quedar-me tarat després de tants porros.
de que un dia, de sobte, no m'agradin.
de sentir-me adult.
del full en blanc.
de que escleti el món atomitzat per un bolet.
del mileurisme.

de res.

t i m e O U T !

La matinada és ja avançada a la ciutat que perd el temps. A degoteig, les hores s'escolen pel colador xinès que fa les vegades de dies, i aquests, al seu temps, no fan res per evitar que el seu ràpid i abusiu transcórrer del temps els portin, inexorablement, cap als mesos perduts; aplegats, aquests, fan nosa penjats a la paret, recordant el temps que hem perdut, així, en no fer res i fer un fotimer de coses.

I és així, a les hores li falten minuts i als dies, hores. Quan ens adonem, ja és hora d'anar a dormir o d'anar a treballar, estudiar o jugar al futbolí. Perdem el temps, qui sap on ni com, ni a quina hora, si és que no l'hem perduda ja...

I per contrarrestar, fem un mes que té menys dies.
Estem bojos, o què?

Així no m'extranya que desbaratem el temps!

Etzibada

El cotxe blanc es va abalançar a sobre d’ell, sense poder defensar-se. Li va entrar com un brau entra al torero una pitonada a la cuixa, clavant-li la matricula a les cames i llençant-lo a l’aire en caiguda lliure sense paracaigudes, com una bosseta de quetxup d’un fast-food.

Quan ho van sentir, va ser massa tard per ell, va esquitxar arreu... No va sentir dolor, ni fàstic, ni pena.

No va sentir res. Va ser ràpid, immediat, d’un escandalós improvisat que li parà en sec el cor, va quedar en estat de xoc, inevitablement, tot just quan el cotxe blanc s’apropava aquell matí de sol d’estiu, amb melodia de fons, l’aparell mp3 sonava i deia que es passaria tota la nit ballant, i algun idiota va fer picar el clàxon dels dimonis i li va cardar l’últim segon d’aquella cançó, va mirar més enllà i va veure’s reflexat al vidre del cotxe, -merda!- s’etzibà, per no haver recordat pentinar-se.

D E P A S S E I G

Van mirar-se als ulls i s'ho van repensar,
això d'anar agafadets de la ma pels carrers.
De fet, ho van trobar insostenible.

Així que van fer parada i fonda a un motelet.
Amb tot els ets i els uts.

Desenfrenadament. Els dos amants
-abans passejants-
van mostrar-s'hi el seu amor.

No van quedar indiferents.