dissabte, 24 de febrer de 2007

t i m e O U T !


La matinada és ja avançada a la ciutat que perd el temps. A degoteig, les hores s'escolen pel colador xinès que fa les vegades de dies, i aquests, al seu temps, no fan res per evitar que el seu ràpid i abusiu transcórrer del temps els portin, inexorablement, cap als mesos perduts; aplegats, aquests, fan nosa penjats a la paret, recordant el temps que hem perdut, així, en no fer res i fer un fotimer de coses.

I és així, a les hores li falten minuts i als dies, hores. Quan ens adonem, ja és hora d'anar a dormir o d'anar a treballar, estudiar o jugar al futbolí. Perdem el temps, qui sap on ni com, ni a quina hora, si és que no l'hem perduda ja...

I per contrarrestar, fem un mes que té menys dies.
Estem bojos, o què?

Així no m'extranya que desbaratem el temps!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Estem bojos i malgastem el temps...

Som homes i dones.

Maria

així que, clar, cada co`p que vulgui escriure, hauré de signar...
Quina mandra!

Calla! ara embogiré i malgastaré el temps!

agurrr

Grass Shopper ha dit...

som homes i dones
bona explicació per la perdúa de temps...
tampoc fa tanta mandra signar, e!
xDD

grass