dimecres, 13 de juny de 2007

Relliscant entre els teus cabells arrissats

Em caic,
em deixo caure, millor dit,
cap avall, fins endinsar-me dins dels teus cabells arinxolats,
entremuint-me per les avingudes i grans boulevards
que composen el teu posat.
I jo no sé com posar-me,
si del dret o del revès,
si de cap per avall o avall pel cap...
Tanmateix, tot això és igual,
en aquest moment mediàtic.
Respires freneticament quan et toco.
T'acaricio,
sento la teva olor inconfonible,
el teu somriure que em deixa ko.
I jo no sé com posar-me,
el cas és que tu ja m'has ben drogat,
i em quede amb aquell somriure drogotonto
que tant m'agrada.
i mentre tot això passa...
Can't nobody love me like you do! (fundación tony manero)

1 comentari:

Déjà vie ha dit...

q maco, q real... un petit somriure per tu.