dimarts, 8 de maig de 2007

A cops...

A cops tot sembla tenir sentit. A cops em sento més humà, més despert. A cops no resisteixo sense tu. A cops em sento més fort que mai. A cops, només a cops, desperto la veïna endormiscada tractant de posar bé el llit. A cops no vull saber res més de tu. A cops trec l'entrellat de tot. A cops barrino i barrino fins que del cap em surt fum. A cops, tot fumejant, perdo la consciència. A cops, penso que tot el que faig algú ho ha fet abans. A cops, la vida són cops, cops de puny, cops de lucidesa, cops en va, cops només.

Cops i més cops i encara més cops... i els que queden, que no són pocs. ;)

I vosaltres, a cops, que us passa?

Bona nit des de Workcenter Paradise... 24h obert... això és un crim per algú tan penjat (hehehe) d'internet com jo! Haurien de traure'ls... em deixaré els diners, cony! xD

5 comentaris:

yrun ha dit...

La vida són cops de sort... i de no tanta... :)

maria ha dit...

A voltes (com si parléssim en català-valencià) la vida no té compassió!

-Pau Alabajossss-

No t'enamoris de cap ordinador dels cibers aquests, que et poden fotre les banyes amb qualsevol que pagui! (i amb tots els respectes eh!)

Muaaa!!

Déjà vie ha dit...

a cops m'encanten els teus escrits. ;)

jobu ha dit...

Com la vida mateixa tot va a cops.

maria ha dit...

Jordi, nanu, que sàpigues que avui toca Macaco i la Troba kung-fú a Badalona...


vagi bé el capdesetmana!