Cafè sol, gràcies...

Cafè sol, curt de cafè i ple d'escumeta. Torrefacte, sens dubte. Aboco el saquet de sucre (aprox. 7/9g). S'escola avid per entre l'escuma fins enfonsar-se a la part més fonda. Xeic, que no faig peu! Per sort el cafè no parla. Ressaca electoral, anaven tots erectes i més d'un s'ha quedat fet un nyap. I és normal. Com el cafè, es desinfla l'escuma i només queden els vestigis (cartells electorals amb nassos de pallassos, plafons de cartró que es retiren ja fins els pròxims comicis...) d'una cantarella que ja preveiem. Descafeinat, sembla aquest cafè. Ens governen, som donetes sense experiència que ens deixem tocar la figa a poc que ens movem, i ens fa goig, quan ens toquen. Ens esverem i sortim al carrer a manifestar-nos. Però avui no direm res. Ens farem l'orni, tot prenen aquest cafè que se'ns ha tornat amarg. Volies recordar aquell cant vell que cantaven els pares quan es feien els estrets i deien que sense compromís no gossessin tocar-los. Corrien Sant Fermins de cada dia, davant dels grissos semblava que el footing tingués quelcom d'alternatiu. >>Votes? Ui no, que desfasat!<< Per desfase anar-se'n de festa i passar de votar. Tant has botat a la disco i ara no pots ni dir-ne la teva. Car tal cop no calia, aquest munt de diners malbaratats. Potser no calia, fer eleccions. La dona de fer feines del treball encara es recorda de quan els alcaldes anaven a dit. On queden els neguits del poble, on queden els drets i fins on han d'arribar els deures? Quina lectura hem de fer d'un 50% d'abstencionisme? Reflexionem-hi. Si no ho hem fet el dissabte, sembla idoni fer-ho ara.