La ciutat desperta

A fora fa fred. Diu el maravellós mèteo-gadget que la temperàtura exterior és de 6ºC, parcialment ennuvolat. Entre les puntes del col·legi que tinc al davant, erigint-se com un castell fantàstic, el blau del cel deixa de ser una utopia i es referma a cada minut que passa. I el carrer és buit de contingut, només resten minuts per a que els cotxes passin escombrant el silenci que s'hi respira. Ho faran. S'encendran els llums dels blocs del davant; primer el lavabo, després la cuina, alguns potser posaran la ràdio i es faran un cigarro, d'altres posaran la tele i deixaran que la mainada es visteixi tot mirant en Doraemon tot esmorzant un cafè amb llet que sap a matinada. S'escoltaran despertadors, baralles entre mares i nens (i no tan nens), sorolls de taules i cadires arrastrant-se, es tancaran les portes d'una revolada i per les escales baixaran veïns apressurats.

Ho sentiré, tot, des del meu llit. I vosaltres us aixecareu, amb la lleganya a l'ull, mirareu per la finestra i pensareu, quin bon dia! O no. Potser renegareu i us deixareu caure uns minuts més dins del forat que hi ha entre el nòrdic i el coixí, fent-vos els suecs.
Posaré la ràdio en aquell sorollet indexifrable i deixaré que em parli d'econòmia. I us sentiré, de fons, traginar pels carrers quan estigui entre el quart i el nové somni...

Per cert, els fanals s'han apagat. La claror ja és un fet inqüestionable. Són les 07.06 i la temperatura exterior ronda els 5ºC.

Potser és tard, però que carai...
Bona nit! ;)