De camí al treball...

El matí s'escau bé els dissabtes. Assolejat, baixo Cartagena avall fins al metro d'Hospital de St. Pau. Una noia em mira mentres espera l'ansiat metro (coi, que això no és la renfe!). Arriba, entrem tots com ovelles, seguint el pastor (evidentment, el seient lliure), i qui no hi arriba rebufa i s'intenta acomodar a aquells semi-seients per recolçar el cul fets a mida de gegants. I és tot silenci. Mires el diari i rius, les granotes lletges sempre seran dues, i l'horòscop sempre serà així, de tot un poc, tan s'aval qui siguis, que et dirà: "avui la lluna patatim patatam, vés amb compte i tal i pasqual (maragall)".
I no, no arribes a Maragall, que som a Diagonal, fot-li rodolí.
-fi-