dijous, 15 de febrer del 2007

Que no te falte la sonrisa con el calor y la brisa de la alegría y la tristeza

"que fas aquesta nit noia? No ho saps? Doncs deixa ja la paranoia i escolta'm que aixo em sona molt be amb la guitarra també, una mica tocat de l'ala però això ja saps, si no dius res no fas res no passa res, per això vull recordar-ho amb molta paciència per a gaudir de les coses importants no cal ciència solament es necessita una mica de conciència, i si no pots comprendre avui amb la meva presència, la comprendras, un dia amb la meva ausència...."

radio malanga
s'expressa
per mi

6 comentaris:

Anònim ha dit...

uf uf...

existència rudimentària ha dit...

uf uf
amb això no calen paraules

esgotament?
deshidratació?
perdúa de la consciència?
ambdues últimes coses coses?

qui lo sap!

grass-shopper*
la ment humana és bella i desacomplexada

existència rudimentària ha dit...

si, he dit coses coses...
kin morat!! ^*'

Anònim ha dit...

Eis senyor!
Doncs sí, resulta que jo ja havia llegit el teu blog, però no sabia què comentar-te... El primer text em va fer molta gràcia (encara que ja saps que la meva perpectiva infermera i com a "Autoritat sanitària" (¬¬') t'hauria de dir que això de l'herba... per als... cavalls? Bé, deixarem el tema...) i després em vaig llegir un parell de sueltos, el que més recordo és el d'un viatge mental xD
I bé, senyoret, me'n torno al llitet a descansar que si no, la grip acabarà amb mi...
Un petó i segueix escribint! M'agrada molt com ho fas...
[Puc fer-te un comentari referent al passat? Abans no escribies poesia també? És que tens mà per tots els gèneres? :P]

Anònim ha dit...

P.D.: Se m'oblidava... (la gent pren drogues i m'afecten a mi...):
Mecanoscrit del segon origen com a llibre preferit???!!!!!!
Siusplau! És horrible!!!

Mònica

existència rudimentària ha dit...

Ep!

Quina sort la teva! Ja voldria jo que fumessin altres i em drogués a mi...hehehe! D'altra part, estic evolucionant, la poesia ara s'ha tornat mig prosa, tot i que encara (penso que) es veu l'origen. Tot serà cosa de que un dia m'agafi el rampell i em posi a versar descaradament com una algarada de hip-hop. Tot arribarà!

Tot un plaer llegir-te per aquí, Mònica, i també pel teu blog...

fins aviat!

un petó