Fast Love, Inc.

Tot va començar com comencen aquestes coses, de la manera menys esperada, sense proposar-s'ho. Va ser questió de segons, segons com també d'intuició. Va ser imminent, instantani. Fou que el seu plany canvià radicalment, fèu un somriure que li omplí la boca fins que escletà de joia.
L'esclat tingué imfima repercussió, només dos passatger voyeurs que ho veieren. En Joan i la Marina, asseguts al tren, aixecaren la vista i es trobaren. Es miraren tants cops, amb una intensitat brutal, que en pocs minuts ja es coneixien a fons; van començar per un intercanvi raonable de sentiments i ja s'havien fet a la idea de que eren una parella estable amb gos i canari, de compres de disabte i torrades per esmorçar, petó ràpid i adéu que arribo tard i no veure's fins al vespre.
Din dan dong. Sonà l'avís, propera estació Dessig. Enllaç amb Arrauxament. Deixaren de mirar-se i s'aixecaren, d'un bot. Es van besar apassionadament davant l'entusiasme dels voyeurs.

En sortir, ja s'havien barallat per primer cop i ella havia dit que s'aniria amb sa mare. Quan pujaven per les escales del pis d'ell, tot just s'havien reconciliat i frisaven per decidir en quins colors pintarien l'habitació dels nens...

______________________________________________________________
per a deleite de les meves orelletes i pavellons auditius escolto: Groove Holmes, the beastie boy

Lliscositats quotidianes

Reflexos

Dies lliures que corren per miralls
atrofiats pel temps que ja passà.

Són coses que solen passar,
res més punyent que veure't
reflexat com un dia passat.

Res més punyent que ser un d'ells.

________________________________
the victory for the loosers!

Cleenex

Que els costaria als fabricants de mocadors de paper fer-los un xic (només un xic, no demano pas impossibles) més suaus?
Au va, només una mica...

... vaig a fer-me una reconstrucció fàcial... que tinc els morros i els narius en carn viva!
(agafa la teva grip, encara estàs a temps!)

La ciutat desperta

A fora fa fred. Diu el maravellós mèteo-gadget que la temperàtura exterior és de 6ºC, parcialment ennuvolat. Entre les puntes del col·legi que tinc al davant, erigint-se com un castell fantàstic, el blau del cel deixa de ser una utopia i es referma a cada minut que passa. I el carrer és buit de contingut, només resten minuts per a que els cotxes passin escombrant el silenci que s'hi respira. Ho faran. S'encendran els llums dels blocs del davant; primer el lavabo, després la cuina, alguns potser posaran la ràdio i es faran un cigarro, d'altres posaran la tele i deixaran que la mainada es visteixi tot mirant en Doraemon tot esmorzant un cafè amb llet que sap a matinada. S'escoltaran despertadors, baralles entre mares i nens (i no tan nens), sorolls de taules i cadires arrastrant-se, es tancaran les portes d'una revolada i per les escales baixaran veïns apressurats.

Ho sentiré, tot, des del meu llit. I vosaltres us aixecareu, amb la lleganya a l'ull, mirareu per la finestra i pensareu, quin bon dia! O no. Potser renegareu i us deixareu caure uns minuts més dins del forat que hi ha entre el nòrdic i el coixí, fent-vos els suecs.
Posaré la ràdio en aquell sorollet indexifrable i deixaré que em parli d'econòmia. I us sentiré, de fons, traginar pels carrers quan estigui entre el quart i el nové somni...

Per cert, els fanals s'han apagat. La claror ja és un fet inqüestionable. Són les 07.06 i la temperatura exterior ronda els 5ºC.

Potser és tard, però que carai...
Bona nit! ;)